Voltes i voltes al cap.

Un altre divendres mes i em sento perduda...i no es per a tu o per ningu altre. Sempre tot esta dintre meu...

I quan jo no se que vull, que dir , ni que sentir  quan algu em valora...alguna cosa pasa dintre meu..

Quan no soc capaç de decidir i fer el que m'agrada, quan poso sempre per davant als altres i aquests ho donen per fet, perque es el que toca...quan tinc ganes d'abraçar a la meva nina i no hi es...

Quan em sento extranya davant de qualsevol elogi...quan els crits continuen a prop i els silencis fan mal i cada dia et sento mes lluny...i no se que he de fer amb tot el que tinc per donar i busco respostes en forma de somriure, caricies o qualsevol detall que em faci sentir especial.

I la meva veueta em diu;

"Tú ets especial per tú sola"

I no m'ho crec..

Un divendres mes sense tu i sense respostes.