domingo, 25 de diciembre de 2016

Quan s'apagan els llums.

Ja es de nit.
Sembla que tot  s'apaga.
S'apagan les veus amb les seves rialles.
S'apagan els sons del carrer i els de casa.
S'apagan llums i espelmes.
S'aclucan els ulls per  preparar el son.
Fins i tot s'apaga el "meu" del gat.
Sembla que tot estar be, cadascú al seu lloc.
Tot esta tranquil  , descansant ajudantse de la foscor i el silencio de la nit.
Pero, es ara  quan el nostre  cor aprofita el silenci  i deixa sortir les emocions  contingudes.
Es ara  que la llagrima no sera descoberta .
Es ara  que podrás plorar amb llibertat.
Perqué plorar  no fa mal.
Callar pot arribar a ser angoixant.
Plora a raudals ara que ningu et veu, per dema tindre noves forçes per continuar sonrient.
Ja ha pasat...

sábado, 15 de octubre de 2016

El amuleto

Fue  cuando llegue a casa y pasados unos dias me puse a mirar las fotos, cuando me di cuenta de todo lo que me habia perdido.
El fondo de la maleta seguia guardando aquel amuleto. Aparecio una noche sobre mi almohada, a partir de ese momento mi viaje cambio de un modo insospechado.
Cada nuevo dia se convertia en un experimento, el cual nunca sabia comi iba a acabar.
La ultima noche sumergi el amuleto en agua con jabon, era la unica manera que encontre para limpiar mi conciencia, lo seque bien y lo puse en mi maleta.
En ese momento supe  que jamas nos separariamos....

viernes, 23 de septiembre de 2016

La teva" rateta" es casa.

Aquesta es bona hora
per parlar amb tu.
Sempre t'agradat tindre extenses converses durant la nit.
Era quan et senties mes comoda, mes lliure, mes relaxada...la foscor de la nit et donaba la opotunitat de sentirte lliure.
Jo trobo a faltar aquelles converses.
Pero, avui es un dia especial i vull creure que m'escoltaras...
Potser tant sols es la meva imaginacio que em porta alla on vull anar, sigui com sigui t'ho he d'explicar.
No crec que hagi estat de forma conscient, pero de vegades l' inconscient guanya la partida. Poques vegades, aquesta es una.
La teva "rateta" et vol fer un petit , gran homenatge a l'hora de escollir el seu casament. Començant pel lloc:
El mar, alla on el teu pare  que tant estimabas, hi posaba la vida, la feina i el cor... On t'agradava viure, ja que vas neixer a prop del mar , durant tota la teva vida el vas tenir molt a prop. Formaba part de la teva existencia. Mes d'un dels teus grans amors van venir i van marxar mar endins....
I que dir de les formes:
No a complert gairebe cap dels protocols que tocan (aixo em sona familiar). Arriscant aixi, com tu ve saps,que la gent parli i mal parli. No ha fet res molt diferent a tu, ha escoltat el seu cor i li ha fet cas, envoltantse amb la gent que ha viscut i viu la vida al seu costat un dia rere el altre, tant quan riu com quan plora i fins i tot quan crida, gent que l'escolta i sap de les seves inquietuts i necesitats. Gent que ha estat avui, va estar ahir i estara dema. Tot aixo te unes consequencies com tot a la vida, pero ella es valenta com tu ... Li costara, pero ho fa desde el desitg i la coherencia.
I el seu vestit?
Es un clar homenatge a la teva juventud, la teva plenitud en tots els detalls....
Tampoc ha oblidat el teu amor per els animals . Mara participara amb gran protagonisme a la cerimonia...
Es fantastic!
Magic!
Diferent!!!
M'encanta!!!!!
Nosaltres  Dones, continuem trenquen esquemes, protocols....i fem el que sentim de veritat.
I tot aixo de manera inconscient....
El dia escollit tambe va arribar com si res, no va ser buscat.
Pero despres de aquest dia Barcelona s'engalanara cada any per celebrar el teu casament Melina.
Felicitats!!!!
Desde el Cor.

martes, 16 de agosto de 2016

Misa Gospel

Estaba lluny, molt lluny de casa, de les meves arrels, de les meves filles.
Intentant gaudir de un viatge magic, imposible , inimaginable per mi.
Pero, estaba alla.
Tot era molt diferent , l'esglesia estaba plena, feia molta calor. Tot era desconegut per mi......La misa anava avançant, les veus eran dolçes i armoniques, l'ambient entregat....
I jo m'anava angoixant...
Fins que va sonar una canço especial, no se perque vaig mirar adalt i vaig sentir que estabas alla...
No vaig poder evitar sentir com haurias gaudit d'aquell moment.
Jo et sentia alla, amb mi.
Vaig començar a imaginar quan diferent hauria estat la meva vida si tu haguessis fet realitat el teu somni.
Segurament jo no hagues existit, ho seria algu diferent.
Aqui es va quedar l'amor de la teva vida .
Tu vas continuar vivint com vas poder.
Imaginant  que un dia tornaria.
No se si va ser la teva presencia el que vaig sentir o tant sols la meva necesitat de sentirte a prop alla on sigui.
La canço va acabar, una llagrima va caure i el meu cor va tornar a bategar amb mes calma. L'angoixa va marxar.
Las distancias i els llocs important poc.
Les persones que portes al Cor, sempre estaran amb tu.
Bona nit.
Good morning.


https://drive.google.com/file/d/0Bzu7bjGHT2i6VXFXWms4SHRjelU/view?usp=drivesdk

martes, 2 de agosto de 2016

Nanit

Primers d'agost...
Fa calor...
Molts aconteixements....
Molt importants!!!
Nervis...
Il•lusio....
Angoixa...
Espectatives...
Por...
Pero, sobre totes les coses el ple convenciment que tot sortira fantastic!!!!
Que sera el millor viatge que he fet mai.
I el casament mes maravellos que he viscut fins ara.
I tot aixo, perque ens ho mereixem!!!
Malgrat els pensaments i les intencions d'uns i altres, tinc l'absoluta certesa que ningu......ningu pot ni podra mai fer mal be tot allo que esta fet i pensat desde el cor i amb el Cor
Perque ens estimem desde el primer dia, encara que de vegades no ho sembli.
Perque anem a una....i hem construit una familia plena de bones intencions per gaudir junts de tot allo que ens depara la Vida.
Perque us estimo, per sobra de qualsevol cosa.
Gaudim junts del moment com hem fet fins ara i benvinguts a tots aquells que ens vulguin acompanyar amb la mateixa il•lusio.
Nanit

martes, 19 de julio de 2016

https://clubdeescritura.com/convocatoria/historias-del-trabajo/leer/59348/tan-solo-un-trabajo/

lunes, 30 de mayo de 2016

Nostalgia de domingo tarde.

Las tardes de domingo no suelen ser demasiado divertidas ,al menos para mi.
No se porque se me hacen largas, pesadas y desaprovechadas.
Ahora que lo pienso, debe ser algo que viene de muy atrás...
Aunque se que no soy la única, mucha gente las vive del mismo modo.
Pues en esta tarde de domingo , aburrida, sin muchas ganas de nada, o si....me puse a ordenar fotos.
Y encontré esta....
Me cautivo!
Con mis pequeños, sonrientes, alegres y felices de compartir un rato conmigo.
Mirando la foto me da por pensar que unas calles mas atrás empezó a construirse mi vida y la de estas pequeñas personitas.
Que esa estatua que se ve al fondo fue testigo hace muchos años del comienzo de mi historia.
Hoy sigue siendo testigo de nuestra evolución....
Y algún día, no muy lejano volveremos a brillar contigo.

viernes, 20 de mayo de 2016

Un día mes...

Un día mes l'angoixa tornar a mi....
Un día mes sento  aquest nus  al pit...
La dificultat per respirar...
Les ganes de plorar..
La por...
La inseguretat...
La vulnerabilitat de tornar a ser una nena petita...amb dret a plorar, a jugar, a riure, a ser feliç... Però de sobte, ja no toca riure....sense mes.... Tan sols es aixi.
La incapacitat de no poder tornar enrere... A riure, jugar,cantar....
Per que?
Sense motiu ni rao aparent.
Fragilitat de no ser capaç  d'acceptar la nova situacio. No poder deixar de donar-li voltes i mes voltes...
Voldria no angoixarme i esperar que tot torni  al seu lloc, acompanyarte, fer-te costar, abraçarte, estimarte encara mes, si cap...
Pero no trobo la manera.
Per poder ajudar, han de deixar-se ajudar...
Tan sols  estic aquí, de la millor manera que ser...pel que necesitis, plorar, cridar, parlar,estimar,escoltar...
No ho oblidis mai.
Tot el queda a dins fa mes mal..
"Que el dolor cuando es por dentro es mas fuerte"

lunes, 16 de mayo de 2016

Se nos perdio el lazo...

Hoy llego a mi esta foto y despertó sentimientos muy distintos a los de ese día.
Esta claro que era una celebración, reunión familiar....un día feliz!!!
Pero no todos sonríen , es mas, algunos parecen ausentes.
Quizás hoy después de tantos años ,pueda ver ausencia en la sonrisa  y presencia que no se ve.
Queda nítidamente plasmada la inocencia infantil que nos hace capaces de disfrutar de cada momento con plenitud.
Pero,esas niñas crecieron y caminaron por distintos senderos. También los mayores se distanciaron..
Hoy veo claro que tras tu partida ese lazo que nos unía se rompió, se fue contigo.
Tu eras el eje principal por el cual eramos capaces de estar juntos, sin ti dejo de tener sentido.
Aun así, me siento feliz de haber organizado para ti una fiesta sorpresa en tu 60 cumpleaños.
Jamas imagine que te fueras tan pronto.
Jamas imagine que pudieras irte para siempre.
Y los demás?
Vienen y van...
Están o no están...
Crecemos y olvidamos la inocencia, dejamos de disfrutar sin mas...y juzgamos sin querer ser juzgados.
Compleja formula para una buena relación.
Siempre nos quedara esta foto y todo lo que podamos ver en ella....
Algunos continúan mas allá de la foto, el tiempo, las dificultades y el espacio..
Os quiero!!!
A los presentes en ausencia...
A los ausentes con presencia...
Felicidades!!! una vez mas...
 

jueves, 31 de marzo de 2016

I un dia, tot acaba.

Tristor , molta tristor..
Ulls humits tot el mati..
Pensaments que venen i van..
Dubtes que tornen..
Dolor mal curat...
Dol sense acabar...
Inseguretat que viu amb mi...

Tot anar i tornar, sense arribar mai en lloc.
Sentint que no m'he mogut el mes minim...

I tot aixo, amanit amb lluites estupides.
Baralles que no se acaben.
Por als esdeveniments...
Incertesa constant...
I per acabar-ho d'adobar, la trista melalgia de veure com acaba tota una vida.
Tota una vida guardant, recollint, mantenint una manera de fer, una casa, un marit, uns fills i milers de coses mes...
Donçs en un no res, tot deixa de tenir sentit, de ser important per ningu mes...
Tot allo que has guardat durant tota una vida acaba escampat per aqui i per alla, sense cap significat..fins i tot una gran part va a parar a mans de desconeguts que ni tant sols saben la historia de totes aquestes andromines que arroseguen i porten d'un lloc a un altre, sense cap sentiment. Al final tant sols son coses .
Coses que per ningu altre tenen cap importancia mes enlla del petit benefici economic que en poguin treure.
I jo em pregunto?????
Perque a mi em fa mal fins i tot els sorolls que em porten a imaginar el que arrosegan amunt i avall . Fins i tot sense veure-ho...fa mal!!!
Tant sols espero treure una lliço mes de la vida amb tot aixo. I fer-me mes conscient de la poca inportancia que tenen els objectes que ens pasem tota la vida guardant, per no res...
La grandiositat de la estupidesa humana per sentirse ofes i no ser capaç de treure la rabia del teu cor per deixar lloc a tot l'amor que t'ofereix la vida en cada instant. Aixo si que val la pena guardar-ho. I aprofita cada momemt amb les persones que estimem.
Ja que al final la vida tant sols es aixo:
Petits moments per estimar i ser estimats.
Per deixar de banda neguits, preocupacions, problemes, inseguretats...
Al final, sempre acabes sol , tal com has vingut...
Espero que aquesta angoixa acabi aviat.
Com tot acaba a la fi...

jueves, 18 de febrero de 2016

El Tito i jo ens casem!!!


"Ens ha costat deu i ajuda, arribar fins aqui"



Ja fa mes de 30 anys que corriem  pel nostre Raval, carrerons amb adoquins , cinemes de sessio continua, recons amagats en algu jardi, bars amb maquina tocadiscos.....i tu i jo, amunt i avall.

Vam coincidir en alguna ocasio i la teva mirada ja era especial, pero ni tu ni jo vam saber creure en nosaltres....

I vam continuar amunt i avall entre musica de alaska, dire straits , bordon4, phill collins, los pecos, bob marley.


Pero un dia..
Em vas cantar a cau d'orella  i desde les hores hem caminat junts....
Encara que ningu creia en nosaltres...
Vam demostrar allo de
" yo no quiero ser tu amante, yo quiero ser algo mas"
I desde aquell moment
" la fuerza del destino, nos hizo repetir"
" Que si en invierno viene frio, quiero estar junto a ti"
I aixi van anar passant hiverns, primaveres, estius i tardors....
.
"Y si tengo que morirme
Que me muera en primavera
Pa poder echar raices
Y vivir siempre a tu vera"

Estius a la fontcalda amb la nostra nina  ..
Encara recordo la seva carona ilusionada quan va veure a la seva germana per primer cop.....
I aqui vam construir la nostra familia...
En un pis vell i atrotinat del Raval, sense cap luxe i poca comoditat....
Una feina insegura pero que encara dura i ens continua donant per viure....
No pas per comprar un pis ni masa coses mes...Vam escollir l'opcio de gaudir del moment tots junts, descobrint en cada petit viatge un raconet especial que guardarem per sempre al nostre cor.
Aquesta sera la herencia que deixarem a les nostres filles...
La oportunitat de descobrir, compartir  viatjar.....les ganes d'apendre i de coneixer.
La ilusio per les petites coses de la vida...
Vida de tots colors pasant pel negre mes profund al blau mes lluminos...sense deixarnos gairebe cap color, ja que tots ells formant part de nosaltres ...
I aqui continuem posant color i musica a la nostra vida ....
Tota una vida junts!!!!

"Hoy puede ser un gran dia"

I per si a nosaltres o algu li quedava un petit dubte de perque despres de tants anys ens casem...
Aquest nadal hem tingut le resposta mes.definitiva del desti, que ens ha unit encara mes, si cap....
Per mi,
Aixo
No es una simple firma....
Una legalitat...
Una festa....
Es molt mes!!!!
Es la culminacio de tot un projecte de vida en comu....
Es la joia de continuar gaudint...
La certesa d'haver esta capaç de valorarte..
Es fer un crit d'alegria i dir- te:
T'estimo!!!!

"Quan sigui vell, seguire cantante cançons igual
I podre veuret somriure per sota del nas..."

M'he permes la llicencia poetica o no poetica de incloure frases d'algunes cançons que ens han acompanyat en el nostre cami.
Continuem omplint el nostre cami de cançons  ,colors, amics  ,essers estimats , Amor i afecte .

"Nunca el tiempo es perdido
solo un recodo mas de nuestra ilusión"


"Que ser valiente no salga tan caro
que ser cobarde no valga la pena"

"Y la vida siguió...
como siguen las cosas que no tiene mucho sentido..."

"Quisiera ser el aire que escapa de tu risa
quisiera ser la sal para escocerte en tus heridas,
quisiera ser la sangre que envuelves con tu vida
quisiera ser el sueño que jamas compartirías
el jardin de tu alegría de la fiesta de tu piel..."



"¿Que sera esa fuerza que a todos nos une de dos en dos?..."


Sera la fuerza del corazón!!!



domingo, 31 de enero de 2016

Agotamiento.

Cuando la fatiga emocional se pasa al plano fisico.
Y las rodillas te fallan.
Las piernas no te aguantan.
El aire no te entra.
El suspiro no te sale.
La cabeza te estalla.
La memoria te falla.
La seguridad te abandona.
La responsabilidad te supera.
Y vuelve el sentimiento de abandono.

Quizas es el momento de buscar ayuda.
Tal vez sea el momento de volver a mi, de dejar de pedir atencion, mimos y afecto, para darmelos yo y empezar a cuidarme mas y mejor que nunca.

Y asi, darme cuenta que cada uno se puede cuidar solo. Que ni yo , ni nadie somos salvadores ni responsables de los demas, sino de nosotros mismos.

martes, 5 de enero de 2016

Carta als Reis....

Potser
una nit com avui de fa gairebe 45 anys,
Vaig intuir, descobrir, imaginar....
Que tot era una mentida...
Ja no habia magia, ni ilusio,ni Reis mags  rics amb camells carregats de joguines....
Pero, vaig callar.....no vaig dir res....
Perque estaba convençuda que si no ho deia la magia continuaria existint...
I aixi ho he fet durant tots aquests anys....
I sembla que funcionaba....malgrat tot.
Pero aquest any el cop ha estat massa dur....
Ja no soc capaç de veure la magia, la ilusio i la alegria per en lloc.
Per mes que m'esforço.
Malgrat el meu desencant, encara hem queden forçes per escriure una petita carta .....
Tant sols puc demanar que pasi molt, molt de temps.... Perque em torni a treure el que mes estimo....
Allo que no puc comprar, ni regalar, ni deixar....

La presencia, la veu, l'afecte, la companyia, la cura, l'estimacio d'algu molt present e important a la meva vida i la dels meus....
Que tot aixo que hem perdut, ens serveixi per estimarnos i cuidarnos mes i poder veure quan important que son els moments compartits.  
I aixo es el que demano aquest any ....
Poder compartir moments molt feliços amb tot aquell que desitgi gaudir amb mi totes les celebracions, alegries , somriures, cançons, balls.....i molt mes.
Sera un any intens, tal com ha començat .
Pero junts serem capaços de superar i dir adeu a tot allo que no volem ni mereixem i obrir les portes del cor de bat a bat per tot allo que volem viure  i celebrar plegats.
Us demano força en mi mateixa, seguretat  ,ilusio, afecte per rebre i per donar....abraçades, petons, somriures, dolçes mirades.....temps.....
Crec que no m'he portat molt malament i voldria continuar creient en la Magia dels Reis Mags i de la Vida.....
Feliç nit de Reis a tothom....
A momir!!!!!


Pd. Tot allo que ha vingut potser per avisarnos d'alguna cosa....ja pot marxar!!!!!

Perque treurem  aire d'alla on sigui per continuar respirant....
I treurem tota aquella dolçor que guardem dins nostre per convertirla en afecte i aixi poder compartirla desde el Cor....
Continuarem caminant junts.
Perque estic convençuda que ens mereixem totes les coses bones que ens esperan aquest 2016 ....i mes enlla...