Sembla que tot s'apaga.
S'apagan les veus amb les seves rialles.
S'apagan els sons del carrer i els de casa.
S'apagan llums i espelmes.
S'aclucan els ulls per preparar el son.
Fins i tot s'apaga el "mèu" del gat.
Sembla que tot estar be, cadascú al seu lloc.
Tot esta tranquil , descansant ajudantse de la foscor i el silenci de la nit.
Pero, es ara quan el nostre cor aprofita el silenci i deixa sortir les emocions contingudes.
Es ara que la llagrima no sera descoberta .
Es ara que podrás plorar amb llibertat.
Perqué plorar no fa mal.
Callar pot arribar a ser angoixant.
Plora a raudals ara que ningu et veu, per dema tindre noves forçes per continuar sonrient.
Ja ha pasat...
