domingo, 15 de enero de 2012

Observando la vida.

Diumenge a la tarda de un mes d'abril.

La llum del sol es aclaparadora, tant es així. que no he pogut resisstir-me a la seva crida.

Una tarda de diumenge més, sense plans, sense objectius, sense canvis en mi mateixa.

Però amb un fotimer de canvis al meu voltant, tan aclaparadors com la llum que m'espera allà fora.

Ja sóc al carrer, arribo fins a la platja, per gaudir encara més, si cap, de l'escalfor del sol, l'olor a mar i una barreixa molt especial de sons. Les onades venen i van deixen entre mig un silenci, per poder escoltar les histories del voltant, cadascuna singular per si mateixa.

Les veus amb mès forÇa son les dels nens cridan l'atenció dels pares, perqué vegin que valents son al mullarse els peus o gaudin de la sorra fent mil i una construccions