Mirades

Quan temps fa d'aquestes mirades...

Tu mirant a un mon per descobrir amb ilusio i curiositat, sense pors, prejudicis i amb tota la seguretat que jo et podia donar.

Jo mirant al meu petit i unic mon en aquell moments, amb totes les pors i una mica mes, però encara mes Amor i força per estar el teu costat per trobar un camí per recorrer de la mà, sense prejudicis, sense escoltar a tots aquells que no creien en nosaltres i avançar paset a paset en el nostre petit i unic mon, agafant forces per sortir allà fora amb el nostre millor somriure...

Aqui som avui, 36 anys despres amb altres mirades i la mateixa certesa de estimar desde el cor per molts anys mes.

Avui la teva mirada es la que cuida i enamora...

La meva contempla desde un pas enrere la maravella de la Vida.

Moltes Felicitats!!!!!

Un any mes:

T'estimo desde el Cor 💜

Arriba el Nadal

"Aquesta flor em recorda que no i ets un any mes, arriba el Nadal"

I avui em pregunto; 

Quan es va perdre la magia?

Jo vull un Nadal mes facil, 

Vull tornar a buscar el home dels nassos pel carrer...

Vull tornar a mirar el ocells que es paren a la finestra com misatges dels reis mags.

Vull un regal fet desde el cor.

Vull menjar i beure nomes allò que necesiti.

Vull que els ulls plorin d'emocio, sense saber-ne.

Vull tornar a perdre la veu , per no trobar paraules d'agraiment.

Vull petons, abraçades i t'estimo de debò...

Vull que tot torni a ser mes facil.

Vull fer-me petita o desapareixa....

Vull deixar de sentir dubtes, presions i retrets a mi mateixa.

Jo no soc perfecta, ni ho sere mai, ni com a dona, mare, germana o amiga...

Vull deixar de sentirme inferior, que no puc, que no arribo, que no se....es igual que i com ho faci, sempre hi ha algu que no li agradara....

Jo intento, intento....pero ja no puc veure la magia...

Per això, perdoneu si no us desitjo; 

Bon Nadal