domingo, 25 de diciembre de 2016

Quan s'apagan els llums.

Ja es de nit.
Sembla que tot  s'apaga.
S'apagan les veus amb les seves rialles.
S'apagan els sons del carrer i els de casa.
S'apagan llums i espelmes.
S'aclucan els ulls per  preparar el son.
Fins i tot s'apaga el "meu" del gat.
Sembla que tot estar be, cadascú al seu lloc.
Tot esta tranquil  , descansant ajudantse de la foscor i el silencio de la nit.
Pero, es ara  quan el nostre  cor aprofita el silenci  i deixa sortir les emocions  contingudes.
Es ara  que la llagrima no sera descoberta .
Es ara  que podrás plorar amb llibertat.
Perqué plorar  no fa mal.
Callar pot arribar a ser angoixant.
Plora a raudals ara que ningu et veu, per dema tindre noves forçes per continuar sonrient.
Ja ha pasat...