jueves, 31 de marzo de 2016

I un dia, tot acaba.

Tristor , molta tristor..
Ulls humits tot el mati..
Pensaments que venen i van..
Dubtes que tornen..
Dolor mal curat...
Dol sense acabar...
Inseguretat que viu amb mi...

Tot anar i tornar, sense arribar mai en lloc.
Sentint que no m'he mogut el mes minim...

I tot aixo, amanit amb lluites estupides.
Baralles que no se acaben.
Por als esdeveniments...
Incertesa constant...
I per acabar-ho d'adobar, la trista melalgia de veure com acaba tota una vida.
Tota una vida guardant, recollint, mantenint una manera de fer, una casa, un marit, uns fills i milers de coses mes...
Donçs en un no res, tot deixa de tenir sentit, de ser important per ningu mes...
Tot allo que has guardat durant tota una vida acaba escampat per aqui i per alla, sense cap significat..fins i tot una gran part va a parar a mans de desconeguts que ni tant sols saben la historia de totes aquestes andromines que arroseguen i porten d'un lloc a un altre, sense cap sentiment. Al final tant sols son coses .
Coses que per ningu altre tenen cap importancia mes enlla del petit benefici economic que en poguin treure.
I jo em pregunto?????
Perque a mi em fa mal fins i tot els sorolls que em porten a imaginar el que arrosegan amunt i avall . Fins i tot sense veure-ho...fa mal!!!
Tant sols espero treure una lliço mes de la vida amb tot aixo. I fer-me mes conscient de la poca inportancia que tenen els objectes que ens pasem tota la vida guardant, per no res...
La grandiositat de la estupidesa humana per sentirse ofes i no ser capaç de treure la rabia del teu cor per deixar lloc a tot l'amor que t'ofereix la vida en cada instant. Aixo si que val la pena guardar-ho. I aprofita cada momemt amb les persones que estimem.
Ja que al final la vida tant sols es aixo:
Petits moments per estimar i ser estimats.
Per deixar de banda neguits, preocupacions, problemes, inseguretats...
Al final, sempre acabes sol , tal com has vingut...
Espero que aquesta angoixa acabi aviat.
Com tot acaba a la fi...