El teu record es present en cada moment.
Et veig a cada cantonada , però no ets tu quan m'apropo.
Quan tenia 13 o 14 anys i et vaig escriure aquelles cartes tenia el mateix sentiment d'ara ..
T'ha havia perdut, igual que quan marxaves a buscar la nina i no tornaves.
Avui mes que mai el meu sentiment d'abandonament viu en mi.
I ara sé que no tornaras mai mes.
No em tornaras a escriure contes , ni fer-me putxinelis perque menges, ni ballaré sobre els teus peus, ni em podré tornar a enfadar per totes les coses que feies que no m'agradaven...
Espero trobar la manera "jo sola" i aconseguir que poc a poc aquesta ferida comenci a tancar etapes de la meva Vida que ja no tenen sentit.
Bona nit , Tete💜
Envia'm les ales 🥺
No hay comentarios:
Publicar un comentario