Tempesta d'estiu.

Avui que afluixa la calor
Que el cor em batega més fort
Que la llum del sol comença a minvar..
Que el meu somni es igual de lluny com a prop estaba ahir ...
Que el nuvols em tapan la lluna.
Que el mar tornar a ser lluny...
Tan lluny com la llum que s'apropa amb la tempesta en forma de llampec que em crida i un cop mes et sento amb mi, el so de la tempesta em recorda la teva veu que em diu allo que necesito escoltar ;
- petita meva soc aqui, encara que no em pots veure jo estic sempre a prop gaudint de les teves alegries  i acompanyan els teus somnis, minvant les teves pors  i buscant el teu benestar.

Aixo es tot el que necesitaba avui.
Gràcies per les tempestes que m'acompanyan i em fan de Mare.
Mai es massa tard.