Es difícil d'explicar ...
Es recordar els moments de joc , d' euforia, d'excitació , quan ets petita i t'ho estas pasant molt , molt bé. I de sobte , arribar qualsevol adult per dir- te que ja esta, s'acabat el joc, ara toca callar, estudiar, escoltar.... I a mi qui m'escolta?
Qui sap les meves necesitats, les meves pors, les meves il•lusions, els meus somnis.
Es com si tot allò que ahir somiava, destjava i gaudia, s'hagués esfumat com si res.
Es viure en dues realitats paral•leles .
Jo vull escollir en quina viure i desitjo que m'acompanyeu en el meu camí.
Camí d'ahir, avui , demà ... I més enllà .
Es recordar els moments de joc , d' euforia, d'excitació , quan ets petita i t'ho estas pasant molt , molt bé. I de sobte , arribar qualsevol adult per dir- te que ja esta, s'acabat el joc, ara toca callar, estudiar, escoltar.... I a mi qui m'escolta?
Qui sap les meves necesitats, les meves pors, les meves il•lusions, els meus somnis.
Es com si tot allò que ahir somiava, destjava i gaudia, s'hagués esfumat com si res.
Es viure en dues realitats paral•leles .
Jo vull escollir en quina viure i desitjo que m'acompanyeu en el meu camí.
Camí d'ahir, avui , demà ... I més enllà .
