Avui he fet el camí més llarg i trist per arribar a casa.
No se si podre definir d'una manera clara tot el que he sentit.
Tristor, por, angoixa, solitud, rabia, llàstima, incertesa...
Tot i fer el camí tota sola m'he sentit acompanyada per les tres persones més importants de la meva vida, encara que m'hagues agradat tenirles més a prop.
Es en aquests moments quan et fas conscient de qui i com es important per a tu la gent més propera, es un gran exercici per comprobar les teves debilitats, pors e inquietuts...una manera de vegades molt dura d'adonarte per a quines persones ets important i descobrir amb sorpresa a qui no esperabas i esperar sense resposta a molts en qui contabas.
Sigui com sigui ha estat una tarda molt dura, plena de inquietuts i sorpreses, tant en positiu com en negatiu. Tot un aprenentatge.
De tot, em quedo amb les tres persones que viuen al meu cor, que millor o pitjor, d'una manera o un altre , com han pogut i sabut, han estat.
Espero no tornar a viure res semblant i desitjo de tot cor que ningu ho tingui que tornar a viure.
Vull un mon lliure capaç de conviure amb aquesta llibertat.
NO MÉS TARDES DE HORROR COM AQUESTA, MAI MÉS !!!
No se si podre definir d'una manera clara tot el que he sentit.
Tristor, por, angoixa, solitud, rabia, llàstima, incertesa...
Tot i fer el camí tota sola m'he sentit acompanyada per les tres persones més importants de la meva vida, encara que m'hagues agradat tenirles més a prop.
Es en aquests moments quan et fas conscient de qui i com es important per a tu la gent més propera, es un gran exercici per comprobar les teves debilitats, pors e inquietuts...una manera de vegades molt dura d'adonarte per a quines persones ets important i descobrir amb sorpresa a qui no esperabas i esperar sense resposta a molts en qui contabas.
Sigui com sigui ha estat una tarda molt dura, plena de inquietuts i sorpreses, tant en positiu com en negatiu. Tot un aprenentatge.
De tot, em quedo amb les tres persones que viuen al meu cor, que millor o pitjor, d'una manera o un altre , com han pogut i sabut, han estat.
Espero no tornar a viure res semblant i desitjo de tot cor que ningu ho tingui que tornar a viure.
Vull un mon lliure capaç de conviure amb aquesta llibertat.
NO MÉS TARDES DE HORROR COM AQUESTA, MAI MÉS !!!
