Potser sóc jo que no vull entrar en un món que no m'agrada, peró a l'hora em dol que ningú em vegi.
Estic com flotant al buit, d'un lloc a un altre, només m'aturo i prenc forma i presencia quan algú te el desig d'adonar-se que hi sóc.I aquest desig es tan efimer que no tinc temps a gaudir-ne, s'he m'escapa de les mans sense gairebé adonar-me.
De vegades torno a apareixa del no res, peró cada cop s'he m'esgota l'aler amb més rapidesa i acabo fugint d'estudi sense forçes per tornar a començar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario