El toca de peus a terra, tot allo solid, material, dur...allò que es pot tocar i agafar amb les mans, que fins ara em donava la certessa de la realitat , de poder creure que desde aqui ho podia conyrolar tot...
Ja no es així.
Temps enrere, en petites milesimes de segon vaig descobrir que l'aire em donava sensació de llibertat, era un estat mes lliure i lleuger...
Ultimament l'aigua es el meu refugi, el lloc on no cal escoltar i gairebè fer esforç..on tot flueix, pasa mes lent,facil i confortable, no em cal ningú per gaudir i sentirme plena.
https://youtube.com/shorts/vLqA2VzPvzw?feature=share
Tot allò que em confortava ja no em serveix, o no com abans.
Alguna cosa s'ha trencat dintre meu, alguna cosa que no em deixa trepitja amb fermesa i seguretat.
Tot pasa a ser un neguit, una perdua, un abandonament ple de tristesa i angoixa que ningu( ni jo mateixa) pot entendre.
No se si pasara aviat ,trigara molt o es quedara per sempre, si se que avui necesito coses molts diferents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario