Plé de pensaments negatius que feian voltes al meu cap...
Plé de records que anaven i tornavan per fer-me mal un cop més...
Va arribar un moment a la Vida que vaig dir prou!!!
- No ploraré més, no em tornaras a fer mal mai més, no et donaré aquest poder. .
I crec que ho he aconseguit durant molts anys....
Però de vegades passant coses que ho remenant tot de nou i tornant a apareixer els fantasmes del passat...
Tornó a veure la nena petita plorant darrera la porta cada cop que marxaves i em deixaves sola plorant fins l'esgotament...i així un dia i un altre.
Vaig creixer una mica i encara era pitjor, deixarne sola ja no era suficient ... Voldria pensar que tu també eres un nen i no sabies el que feies, però de vegades es molt dificil de creure...
Tot i així vaig plorar desconsoladament el dia que vas marxar per aquella porta , fins i tot rezaba cada nit perqué tornesis...
I es que crec que tens un gran poder sobre les persones que t'envolten i per molt mal que els hi facis t'acaben idolatran, perdonant o justificant així els teus actes completaments egoistes i egocentrics.
Perquè si! Avui tinc clar que per a tu al mon tan sols t'importes tu, encara que ni tu mateix saps cuidarte, continues maltractante tu i a tothom que tens a prop.
Per sort jo he aconseguit apartarme del teu cercle dominant, però encara em fa mal veure com continues nanipulant, enganyant i aprofitant la debilitat de totes les dones que han pasat per la teva vida, desde la mes petita que ll vas donar vida fins la mes gran que et va portar al mon, pasant per totes les altres.
Potser ja es hora que algú et digui que prou!!!
