Em ve al cap la meva primera sabata de talò, aquelles vermelles de tires que tant m'agradaven, encara que se'm clavaba el talò pels carrerons del barri... Però no, aquesta no representa com em sento avui.
Potser aquells botins de color lila que portaba una nit de carnestoltes i vaig acabar amb els peus gelats...No , tampoc. Aquella nit va ser molt dura.
I aquelles sabatilles amb cap d'animals?
Eran divertides, però no gaire comodes....
Potser les meves primeres botes d'aigua, per poder saltar tots els basals que em trobava...era divertit i em feia sentir viva i lliure.
I aquelles botes blanques tan horteres que feian sentir tant important com el sorroll que feien al caminar, crec que va ser una bona epoca d'empoderament... Però avui no.
I si recollim una mica de tot plegat i ho convertim en un mitjó molt flonjo i colorit que m'ompli de vida, alegria e ilusio...per quedarme descalça i sentir els peus lliures per caminar pel terra que volguin en cada moment, ja sigui fred, humit, nevat, calent, punxant o agradable com la herba...
Llibertat per caminar, el meu desig d'aquesta nit....
A dormir...
No hay comentarios:
Publicar un comentario