La rambla del raval

Dia 78 de #confinament...

Encara que el cel es blau, que la primavera floreix al raval, que  l'aire es net, que puc veure el tibidabo desde la rambla del raval, que sembla que les portes s'han obert, que al carrer ja es respira la "nova normalitat", que els ciclistes de las 20h, en punt ja son aseguts a les terrasses i podem guardar les bicis, que els runers han camviat les bambes per les sandalies i la cervessa, que els gossos ja no surten tant, que les cues als supers ja no son tan llargues....

Doncs ara, que les portes son obertes, trobo a faltar el meu racó de sol a la finestra, desde allà miraba el carrer buit, gaudia del sol, de la musica, del aire a la cara i em sentia mes segura.

Era com si allà fora s'hagues quedat parada la meva realitat i ara que tot es comença a moure he sentit una bofetada de realitat a la cara, crec que la mes forta de tota la meva vida. Aquella que et fa pensar que has fet a la vida i que faras a partir d'ara....

I les respostes no m'agradan, el futur es mes incert que mai o ni tan sols existeix....El passat continua donant pes al pressent i el carrega mes si hi cap.

Tot i aixi el cel es blau tambè al Raval. 💙🌈🎵💜💕