Mi camino...

En ocasiones, la vida nos brinda la oportunidad de contemplar el camino recorrido.  Nos da la serenidad necesaria para ser capaces de reflexionar y darnos cuenta de todo lo superado y conseguido en ese trayecto de nuestra vida...

Serenidad conseguida a traves del tiempo y la distancia...

Esta semana he podido disfrutar de una de esas ocasiones. Ha sido algo muy extraño pero muy gratificante.

Tras pasar un momento dificil, me puse a pensar en ello y fue como si por un momento yo pudiera visualizarlo todo desde una pequeña colina desde la cual se divisaba todo el camino recorrido y el momento presente donde se podia respirar diversas emciones, tales como: odio, amor, miedo, rabia, dolor, soberbia, orgullo,afecto, mentiras, verdades, risas, lagrimas, recuerdos, despedidas, reencuentros, noencuentros, olvido, ignorancia,tolerancia...

Y desde ahi, desde esa posicion privlegiada que me ha dado la serenidad necesaria, acompañada del tiempo y la distancia, he podido darme cuenta de todo lo que he conseguido por mis propios medios y sin apenas ninguna base.

Que atras quedo todo ese mundo de sufrimiento diario, al cual ya no pertenezco , ya que fui capaz de salir para buscar otro mejor.Pero no lo encontre,sino que lo construí, haciendome sentir mucho mas orgullosa y capaz.

Y desde aqui, desde esta posicion me siento enormemente afortunada por todas las personas que me rodean hoy en mi vida, las cuales yo he elegido libremente y les quiero dar las gracias por acompañarme en mi camino.

"La vida nos da oportunidad de elegir"

http://youtu.be/o-Ti8Z6geOc

Barcelona...

Barcelona, un diumenge qualsevol del matí d'un mes de febrer.....

Surto de casa, en direcció a la platja, per gaudir i compartir en forma de paraules e imatges el meu matí de diumenge...

Pel camí em trobo amb l'estatua unica d'en Cristobal Colon i decideixo fer-li unes fotos a ell i mes endavant a la gamba del paseig de Colom que em porta molt records.....Em transporta al any 92 en plenes olimpiades, quan a sota mateix de la gamba hi habia un bar que habiem fet el vermut alguna vegada amb "les nenes" ...." Les nenes"...que lluny queda tot alló.....Continuem...

Arribo a la platja per gaudir del tacte de la sorra als peus, de l'olor de mar, del vent a la cara, de les onades fent front als surfistes o els surfistes fent front a les onades.....De la llibertat dels gossos banynan-se a la platja en plé mes de febrer i la cara d'alegria dels seus amos de poder gaudir d'una estona amb ells...

Al camí de tornada el dedico a fer proves i jugar amb la camara, es fa realment distret, divertit i engrescador....

Sorpresa!!!!! quan em trobo pel camí a un music de carrer, la qual cosa "m'entusiasme" i m'aturo per gaudir del moment al mateix temps que observo totes les persones que han sortit avui a gaudir del mati, del Sol, de la ciutat, dels sons, dels colors del cel , del vent a la cara,de les onades, de la mar, del "paseig d'un matí de diumenge"...Tant s'ha val si ha estat caminant, patinant, en bici, en cotxet, en cadira de rodes, corrent, sol, acompanyat....
El mes important es gaudir del moment " aqui i ara"...I si a mes a mes ho puc compartir :
-Que més puc demanar?

De tornada cap a casa em trobo amb un altre regal:
Els Castellers al Maremagnum i aprofito per fer les ultimes fotografies.

Ja acaba el matí de diumenge... ara toca vermutet i a dinar......Com us deia abans:
Que més podem demanar?

"Gaudi-ho dels petits moments que us regala la vida"

Mi escondite

Crec que a la vida tot te un perquè?...un motiu...una raó de ser...
Que res és per casualitat sino que són causalitats, tot pasa per alguna cosa i te un significat, fins i tot , els somnis.
Doncs, ahir vaig somia amb casa la ia-ia, concretament   en el racó on sempre m'amagava quan la cosa no m'agradava i només volia desapareixer...
Avui m'he adonat que d'alguna manera la situacio és la mateixa amb la diferencia que :
"el racó ja no existeix" . I per mes que busco, no sóc capaç de trobar cap altre...
Sento que puc parlar i parlar....Però tant s'ha val tot el que digui.
Res ni ningú canvia.....i perquè ho haurien de fer?
Si sóc jo la que esta perduda, espantada i fora de lloc.
Continuaré buscant el meu racó, si algú vol acompanyarme, ja sap on trobar-me.