Potser per aixo, aquest any tinc encara mes presnt la teva perdua.
Vas marxar una tarda com avui, sense avisar. I amb tu, va marxar la teva veu, la teva presencia, la teva olor, els teus cabells....Pero vas deixar per sempre mes en mi la teva emprenta en forma de mil records....Les tevés paraules, els teus petons, el teu somriure i tantes i tantes vivencies imposible d'esmentar.
Voldria dir-te avui, un cop mes, quant :
" T'estimo, ara que no hi ets."
No hay comentarios:
Publicar un comentario