ESPELMES

Ara!
Aquí!
Sola!
En silenci! A la llum de les espelmes.
Espelmes que són per tu.
Espelmes que encenc cada cop que et recordo, en el dia del teu sant, del teu aniversari i de la teva mort i tambe cada cop que t’anyoro, que em sento sola o trista.
No sé si tu pots sentir l’escalfor i la llum d’aquestes espelmes, pero estic segura que pots sentir la buidor que has deixat al meu cor.
On ets?
Qué fas?
Pots pensar?
Pots parlar? O simplement
Has deixat d’existir?
Són preguntes que em faig desde petita sobre la mort i imagino que me les faré tota la vida, perquè no tenen resposta.
Però si no puc comprendre les coses que pasan cada dia al meu voltant, com vull comprendre allo tan gran, tan profund, tan llunyà com es la mort, que arriba sense avisar i d’un dia per l’altre sense adonar-nos
Ja és aquí!
“No puc comprendre la mort, igual que no puc comprendre la vida.”